Quan hem acabat de esmorzar hem pujat a l’autocar per anar el Museu Marítim de Santander. L’autocar sa parat el costat de la costa d’una platja, hem baixat de l’autocar per caminar fins arriba el Museu Marítim de Santander. Quan hem acabat de visitar i de mira el Museu Marítim de Santander aviem de anar caminant fins arribar el Palau de la Magdalena. Aviem de caminar per la platja fins arriba a un parc molt gran que era on estava el Palau de la Magdalena.
Desprès de dinar hem pujat a l’autocar per anar a la cova del Castillo que estava a alta muntanya. Havíem arribat a la muntanya que allà era on estava la cova del Castillo. Aviem de baixar de l’autocar perquè no es pudia passar perquè hi havia una porta petita de ferro que ni deixava passar els cotxes, les motos, els autocars i etc, i aviem de anar caminant però no aviem de caminar molt perquè estàvem molt a prop de la cova del Castillo, quan aviem arribar a fora sembrava com un museu.En el museu marítim de santander ens ant explicat que en la prehistòria el foc era el més important en el moment de alimentar-se.
Avui en dia es pesca mol·lusc ambla marea baixa perquè els mol·lusc es queda a la sorra i es més fàcil de agafar.
Abans quan l’home tenia una bona pesca, la dona agafava els peixos per anar a vendre com més fresc que estigi era més car, la dona també cosia les xarxes que desprès l’home el utilitzava per pescar, també el buscaven els esquers.
La Virgen de Carme es el patró dels pescadors i la primera corferia dels pescadors era Lavedo.
Algunas tecniques de conservacio era la sal, el llimona, el vinagre...
Santander el van construir el romans se sap perquè a baix de la catedral de santander hi havien uns bans públics molt antic.
El Palau de la Magdalena era l’antic residencia dels reis i te uns 6.035 vidres.
La Covas de Castillo va ser descobrir l’any 1903 i el 1906 el van publicar.
Els homos vivien en la entrada de la cova perquè era on es arribava la llum del Sol i dintre de les coves era on els homos feia les pintures i hi havia marques de mans. La majoria representava acanes de caces i animal que sovint caçaven, aprofitaven la forma de la cova, les obertures, els forats per marca una per de l’animal o de la figura.